MES ENLLÀ DE LA MIRADA.

MÉS ENLLÀ DE LA MIRADA

José Manuel BALLESTER.

“LA ABSTRACCIÓN EN LA REALIDAD.”

“Los límites son mentales. La plasticidad está presente en la fotografía y el lenguaje fotográfico está presente en la pintura
A la coneguda Sala d’Exposicions del carrer Alcalá de Madrid, rep acollida una selecció de les fotografies mes magnifiques de José Manuel Ballester i per les que recentment a rebut el premi de fotografia de la Comunitat de Madrid.
José Manuel Ballester, es el que podríem dir un artista polifacètic. Va iniciar-se com a pintor, interessat sobretot en les tècniques flamenques i Italianes dels segles XV y XVIII, més endavant prendrà més importància per ell el món de la fotografia, basada en l’arquitectura.
La majestuosa i històrica Sala Alcalá es l’escenari perfecte per a la presentació de les fotografies. Els seus sostres alts i blancs centren la atenció en allò que s’exposa, fent que la concentració vers les imatges sigui total, permetent involucrar-se en elles
La fotografies que conformen “ La abstracción de la realidad” son exercicis d’aproximació a la geometria abstracta. Mostren una mena de frontera entre abstracció i figuració, dos llenguatges oposats però molt interrelacionats entre sí. Segons l’artista diu “La idea es ver cómo esa frontera habitual en el mundo del arte no es tan rígida, que abstracción y figuración no son independientes, sino que cada lenguaje necesita de su opuesto”
Una melodia encisadora i a la vegada penetrant acompanya al visitant durant tot el recorregut per l’exposició. La combinació entre les notes mes greus de la musica son el complement perfecte per a les fotografies més grans, i per aquelles que contenent rebuscades i impactants mostres d’arquitectures gairebé impossibles.
La exposició recull una mostra del que ha estat el treball de l’artista des de 1999 fins a dia d’avui. Apareixen interiors i exteriors d’alguns dels espais, que possiblement li van suggerir quelcom especial i transcendent Entre aquests espais podem trobar: l’interior del centre cultural de Brasilia, la sala Nitori, l’interior de la biblioteca de Santiago de Compostela, la rampa Oca de Sao Paulo i diferents espais del museu Rjskmuseum...
Sorprèn la capacitat de l’artista per captar la bellesa intrínseca que tenen aquests indrets i que per a la resta de persones són de difícil percepció . Es com si tingues un do innat per a desxifrar les notes poètiques i fantàstiques de les obres arquitectòniques.
Podem dir que tot el recull d’aquestes imatges conformen el llibre de viatges d’aquest artista, ja que ens ensenya tots els llocs on ell ha estat d’una manera molt diferent de la que qualsevol persona ho faria.
Totes les fotografies exposades en aquesta exposició conviden a la reflexió, a terme personal em transmetien soledat, des protecció i immensitat. A la vegada vaig concloure que moltes vegades ens deixem emportar per la superficialitat i que no som capaços de detenir-nos davant les arquitectures o els espais i despullar-los fins que trobem la veritable bellesa que ells per si sols contenen.
Com a conclusió podríem dir que es una exposició feta per per provocar la reflexió en el públic.
També funciona com a critica de la societat actual ,que, capficada en las preses, el estrès y el treball deixa de banda espais tan insòlits com els que Ballester ha sigut capaç de copsar i ens mostra. Ell a traves d’aquestes fotografies transmet aquesta calma tan difícil d’experimentar en els nostres dies, la sensació de tranquil•litat davant de la vida frenètica de les grans ciutats.
Per últim podríem dir que Jose Manuel ballester fa que la arquitectura actual sigui eterna gracies a les seves magnifiques fotografies.

Laura Panadès Rojano
4rt curs d’Història de l’art
Teoria de la crítica contemporània.