EL SABER COM A SALVACIÓ

Autor: Avelino Sala

Nom: Blockhouse

Ubicació: Sala Raquel Ponce. Madrid

Blokhouse és el nom que rep la exposició creada per Avelino Sala i que rep acollida a la sala Raquel Ponce de Madrid

Color negre, llibres amuntegats i làmines pintades amb aquarel·la conformen la exposició. Tots aquest elements aporten a la sala unes vibracions concretes i recreen l’espai en el qual l’artista ha basat la seva creació.

És curiós com amb elements bàsics com són els llibres i amb la tècnica primària de l’aquarel·la Avelino aconsegueix transportar-nos i reviure la violència emprada en les barricades dutes a terme per els treballadors Navals de Gijón.

Totes les aquarel·les representen moments claus i representatius que van tenir lloc en aquest conflicte, com per exemple el moment en que es varen cremar neumàtics per tallar el trànsit o la representació de les diferents siluetes dels policies que van intervenir-hi.

Davant d’algunes d’aquestes escenes trobem petites escultures formades per llibres lacats en negre, podríem identificar l’existència d’un diàleg discursiu entre aquests dos elements, en el que establiríem com a responsable d’aquestes barricades, la falta de cultura en la societat, i en aquest cas concret, als participants del conflicte. També quedaria molt lligada a aquest concepte, l’escultura composada per nombrosos llibres pintats de negre, els quals voldrien representar un bunkér, fent al·lusió a la funció de refugi que tenen aquests, establint de nou el concepte de que la salvació i la resistència resideix en la cultura . Aquesta mena de búnker queda coronat per les paraules “sapere aude” que reforça el missatge intrínsec de l’escultura i convida a l’espectador a submergir-se en el món de la cultura, ja que només en aquesta trobarà el refugi i la salvació davant d’aquestes situacions.

Avelino Sala en la seva exposició pretén qüestionar la voluntat de la gent, així com la necessitat de generar diferents diàlegs i respostes en la seva observació.

És una exposició que resulta fàcil d’assimilar, ja que el dibuix emprat en les làmines està ben definit, sense informar-nos de la temàtica exacta del conjunt podríem deduir que s’està narrant algun tipus de conflicte. El component més contemporani de l’exposició ve de la mà de les escultures construïdes amb llibres lacats de negre, que tot i no explicar-nos el seu significat, es perfectament deduïble, i també de la utilització de la tècnica del grafit.

La voluntat de connectar amb el públic queda palesa sobretot en la temàtica escollida per l’exposició, la representació d’una revolta de treballadors, un tema que està molt d’actualitat i en el que ens resulta fàcil trobar a persones que sentin sensibilitat i acceptació per aquesta temàtica. Ens seria molts fàcil trobar molts moviments paral·lels a aquesta barricada dels treballadors de Gijón a dia d’avui.

Queda palesa la voluntat que té l’artista d’establir una connexió directa amb el públic, sobretot amb la classe obrera. Es per això que durant el recorregut per l’exposició podem trobar diferents símbols que al·ludeixen a la política d’esquerres. Potser resulta una temàtica bastant recurrent, però degut a les nombroses revoltes de treballadors que han tingut lloc en aquets darrers mesos, l’exposició resulta adequada, tot i que pot semblar poc transgressora.

Sobta la manera sinuosa i respectuosa amb la que tracta el fons polític de la seva exposició, es per això que les làmines encarregades de narrar el conflicte son fetes amb aquarel·la; Donant ‘li una major importància a la metàfora dels llibres pintats de negre, que remarcant la necessitat de culturitzar la societat, com a última salvació i refugi davant d’aquest món cruel i caòtic.

Aurelio Sala ha estat capaç de crear un gran discurs artístic ple de sentit amb elements i tècniques bàsiques, que en conjunt resulten impactants.

Laura Pandès Rojano.